Preguntes interessants...

Deixo un parell de videos per a la reflexió...

Hi ha tantes preguntes... i poques respostes...

Riu informatiu

Amb els anys i les noves tecnologies el torrent informatiu ha esdevingut un gran riu informatiu; aquest riu any darrera any és més i més cabalós i no sembla que aquesta tendència vulgui canviar; això provoca una situació nova, penso que força generalitzada, a l'hora d'assimilar tota aquesta informació que tenim al nostre abast. (segurament en moltes ocasions en podríem dir desinformació)

La nova situació a la que vull fer referència és a la tendència actual de “banyar-nos i capbussar-nos” directament al gran riu informatiu que ens arriba a tots.

Comprar, llençar, comprar

El 16/12/2010 TV3 en l’espai  Sense Ficció emetia el documental titulat “Comprar, llençar, comprar”,  dirigit per Cosima Dannoritzer.

Com podreu comprovar el documental tracta sobre la obsolescència programada.

Animo a tothom a veure el documental en qüestió, em sembla que ha desaparegut de la web de TV3, o sigui que, tocarà fer una mica de recerca.

Barça / Madrid i Eleccions al Parlament

Dilluns dia 29 de Novembre es juga el Barça-Madrid, un dia abans el 28 de Novembre, hi ha les eleccions al Parlament de Catalunya.

Cada temporada quan s'acosta el partit en qüestió hi ha una onada d'opinions de polítics sobre el partit; aquest any la onada d'opinions s'ha multiplicat a causa de la proximitat amb les eleccions.

Els polítics siguin del partit que siguin i tinguin la ideologia que tinguin, es llancen a l'aventura pronosticant el resultat; fet frívol, però, cal reconèixer que, qui més qui menys també realitza en el seu entorn.

Però no es conformen amb això, i fins i tot són capaços de establir quin jugador és millor (Messi / Cristiano); també poden analitzar l'estil de joc del Barça i que hauria de fer el Madrid per frenar-lo o a l'inrevés i poden tractar de desgranar tots els detalls i tecnicismes futbolístics que semblen dominar.

A mi no em sembla malament, són opinions i són d'allò més respectables, només faltaria.

La veu de l'experiència

Ahir, casualment, vaig establir una conversa amb una senyora “gran”, una senyora de l’edat dels meus avis; i com no podia ser d’altre manera, va ser una estona molt amena i profitosa.

No sé si a la resta de la gent li passa, però quan tinc una conversa amb gent que podem catalogar “d’avis o àvies” ràpidament passo, gustosament, a un segon terme, passo a ser un oient, això si, un oient atent; i per contra “l’avi” passa a ser el narrador, un gran narrador, pausat i apassionat alhora, amb els matisos, la cruesa i l’humor necessaris per desplegar el seu fabulós relat.