dijous, 18 de novembre de 2010

La veu de l'experiència

Ahir, casualment, vaig establir una conversa amb una senyora “gran”, una senyora de l’edat dels meus avis; i com no podia ser d’altre manera, va ser una estona molt amena i profitosa.

No sé si a la resta de la gent li passa, però quan tinc una conversa amb gent que podem catalogar “d’avis o àvies” ràpidament passo, gustosament, a un segon terme, passo a ser un oient, això si, un oient atent; i per contra “l’avi” passa a ser el narrador, un gran narrador, pausat i apassionat alhora, amb els matisos, la cruesa i l’humor necessaris per desplegar el seu fabulós relat.


Personalment, he de dir que, és un plaer escoltar “la veu de l’experiència", cal escriure-ho en majúscules LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA.

Estic parlant de persones que a nivell històric, social i personal les han vist de tots colors i en molts casos colors més crus i intensos dels que jo conec; i com jo, crec, la majoria de la societat actual.
Estem, actualment, en una societat, que ni de bon tros és perfecta, amb un “sistema” que podem considerar injust, que només afavoreix als pocs escollits i perjudica a la gran massa. Són temps de crispació, més que social i real es tracta de crispació política i mediàtica; però arriba un punt que molta gent accepta com a pròpia la visió catastrofista i poc esperançadora que ens traslladen el polítics i els canals mediàtics.

Ara bé, estic convençut, que molta gent, podria veure les coses diferents si escoltessin LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA, potser així sabrien valorar, tot el que tenen, perquè només aquell que no ha tingut els hi pot fer apreciar.

Pot sonar descabellat, però podríem proposar-nos d’assistir a sessions “d’AVITERÀPIA”, són econòmiques i estic segur que funcionarien.

Així doncs, ara que la tardor ja és ben entrada, que les nits guanyen terreny als dies; i el fred, les boires i el vent s’apropien dels carrers, animo a tothom a passar alguna tarda amb el seu avi/a ; si malauradament no es té avi ni àvia segur que algun avi/a se’ns oferirà amablement, perquè en realitat els avis són una mica de tothom.