Comprar, llençar, comprar

El 16/12/2010 TV3 en l’espai  Sense Ficció emetia el documental titulat “Comprar, llençar, comprar”,  dirigit per Cosima Dannoritzer.

Com podreu comprovar el documental tracta sobre la obsolescència programada.

Animo a tothom a veure el documental en qüestió, em sembla que ha desaparegut de la web de TV3, o sigui que, tocarà fer una mica de recerca.

Aquest documental ens fa obrir els ulls d’una vegada (segur que tots hem pensat, algun cop, que certs productes que hem adquirit estaven dissenyats per donar un rendiment molt determinat), ens fa veure que la manipulació en el consum no és un fet innovador i del segle XXI. No.

Fa molts anys que les grans corporacions estan treballant per fomentar el consum i augmentar les seves ventes i els seus beneficis; per contra el preu que cal pagar, el paguem tots. Sens dubte una de les parts més grosses de la factura del consum rau en l'acceleració de l'ús i per tant del consum dels recursos naturals dels que disposem.

A banda del denunciat pel documental, obsolescència basada en el malfuncionament de l'aparell en concret, hi ha altres tipus d'obsolescència i segur que també són programades:

- Superposició de tecnologies - quants sistemes de televisió han aparegut en l’últim lustre?  LCD, plasma, led, 3D,.... i quant models n’hem comprat??

- Caducitat tecnològica - perquè si determinades tecnologies funcionen perfectament i són més que útils, se les va arraconant progressivament? impossibilitat de trobar consumibles, recanvis,....

- Noves modes – de veritat cada any hi ha modes diferents? els quadres són millors que les ratlles d'un any per l'altre??

Estic segur que tots hi hem pensat alguna vegada, que en més d'una ocasió hem dubtat de perquè ens cal comprar aquest aparell, o perquè aquells texans que m'agraden tant ja no me'ls puc posar; lamentablement, cada cop és més comú que allò que pensem individualment no ens és vàlid, només ho abracem quan ens ho diuen a la "tele".