diumenge, 7 de novembre del 2010

Ciència i Religió

Ciència i Religió, Religió i Ciència; existeix una frase que diu el següent: "els extrems es toquen"; personalment, crec que en aquest cas es tracta d'un aforisme d'allò més encertat.

Comprenc, que en un primer moment, aquesta afirmació pot sorprendre, i es pot caure en la tentació de rebutjar-la de manera frontal; ara bé, si hi dediquem uns minuts i hi reflexionem una mica, crec que podem donar-la com a vàlida.


Segurament estarem d'acord, amb que la Ciència i la Religió sorgeixen de la recerca de respostes.

També convindrem en què la manera en què es cerquen i es "troben" aquestes respostes són ben diferents.


Sabem que la Ciència ens ha explicat moltes coses de la vida quotidiana i gràcies a ella les hem comprès i, per tant, ja no les veiem com a fets màgics o divins.

La Religió, com a norma general, no busca respostes a aquestes preguntes del dia a dia (encara que en èpoques passades s'hagi utilitzat sense massa fortuna), la Religió vol donar explicació a unes poques preguntes, que de ben segur tothom al llarg de la seva existència s'ha plantejat o es plantejarà.

Són preguntes típiques i tòpiques, però no per això deixen de fascinar a l'ésser humà: Orígen de la matèria, creació, què trobarem després de la mort...

És en aquestes grans qüestions on la Ciència i la Religió a la fi s'aproximen.

Cada Religió manté la seva versió des de fa segles, en la majoria de casos, aquesta explicació no varia una sola coma d'allò escrit en les corresponents sagrades escritures de cada confessió religiosa. En aquestes escritures hi ha la seva explicació a aquestes preguntes, però per donar-les com a bones has d'acabar acudint a la fe.


Per contra la Ciència diàriament està escrivint el seu llibre, i segurament mai l'acabarà. En aquest gran llibre se'ns presenten infinitat de respostes, però finalment quan cerques les respostes a aquestes grans preguntes, ens obliga a fer, paradoxalment, els corresponents "actes de fe" per donar-les com a bones.

Aquests "actes de fe", en gran mesura, els hem de fer, perquè la majoria de la població no estem capacitats per entrendre les explicacions que la Ciència ens ofereix.

És aquí on s'estableix un nou paral.lalisme entre Ciència i Religió.

La Ciència actual ens mostra gràfics, simulacions tridimensionals i documentals fascinants per acostar-nos totes aquestes respostes... i ens molts casos finalment acabem sense entendre'n res, ni dels números que ens exposen ni de la teoria que ens han presentat.

A mi, desde la distància, em recorda quan feia classes d'història i d'història de l'art i m'explicaven que en el romànic i el gòtic, degut a la poca formació de la població (incapaç d'entrendre el llatí) s'adoctrinava al poble mitjançant bonics retaules, i escultures policromades.

Estic segur que hi ha més punts de convergència entre la Religió i la Ciència,  senzillament a partir d'aquestes breus reflexions podem fer-nos moltes preguntes, jo en plantejo alguna, però segur que a cadascú n'hi sorgiràn de diferents.

  - És el científic el nou profeta?
  - La ciència acabarà ocupant el lloc de la religió?